La perplexitat m'ha fet respondre que no. Potser per inèrcia, potser perquè les poques persones que eren al meu voltant també li deien que no sense quasi ni mirar-lo als ulls. Tenir un llibre a les mans potser m'ha servit d'excusa... L'acompanyaven una maleta d'esport atrotinada i una pila de llibres de segona o, fins i tot, tercera mà que aguantava entre un braç i el pit.
Vendre llibres als trens, de vagó en vagó, això sí que no ho havia vist mai! Una idea empresarial amb futur? O un passatemps d'un aturat ofegat per la crisi? La idea és bona. Una hora de viatge, cada dia, amb el mateix paissatge, travessant el Penedès fins a l'àrea metropolitana. Per què no acompanyar aquesta monotonia amb una bona novel·la? Servei de préstec de llibres als trens! O, com feia aquest home gros i de mirada perduda, llibres al mòdic preu de dos euros! Una idea brillant i alhora utòpica.
Imaginem que en lloc de diaris gratuïts, els seients dels trens s'omplíssin de llibres. L'agafo, me'l llegeixo i, quan l'acabo al cap d'uns dies d'anar i venir de Barcelona, el torno a deixar en algun seient perquè acompanyi a un altre viatger. Miro al meu voltant però i poca gent viatja amb un llibre entre les mans... mp3, mirar per la finestra, dormir, parlar, llegir (el mòbil), fullejar una revista, mirar sèries al portàtil...
I en mig de tots, un home, gros, intentant vendre llibres a dos euros.
